D’on vénen els podcasts?

La paraula podcast neix l’any 2004 de la unió entre pod i casting.

El significat anglès de pod és “càpsula” o “comprimit”. Casting prové de broadcasting i significa “emetre”. Així, en conjunt, ho podem entendre com una emissió comprimida. 

En quant al naixement dels podcasts, la idea va sorgir a Yahoo l’any 2000, i al 2001 i 2002, Dave Winer i Adam Curry, els pares del podcàsting, van realitzar les primeres proves.

Va ser el propi Dave Winer qui va transmetre el primer podcast al juliol del 2004: Morning Coffee Notes.

En castellà, el primer en aparèixer va ser Comunicando de la mà e Jose Antonio Gelado, i en català fou Pof, del blog d’en Pau Oliva.

A partir d’aleshores, i en molt poc temps (4 anys) han aparegut milers de podcasts arreu del món, en diferents idiomes i de diferents temàtiques, i l’evolució encara continúa.

 

Què és un podcast?

Monólegs, debats, cultura, música, cuina… aquests són alguns dels moltíssims temes que es poden tractar en un podcast, però… què és un podcast?

Un podcast és un arxiu d’audio (generalment en format MP3, però també pot ser AAC o OGG) que es distribueix mitjançant la sindicació de continguts (RSS) i un programa que el descàrrega, per tal que l’usuari pugui escoltar-ho en qualsevol moment, quan vulgui, i generalment en un reproductor portàtil, ja sigui , MP3, iPod…

A continuació un deixo el vídeo d’un programa de Telúrica, un canal de televisió a Internet, que explica una mica què són elñs podcast, però també parla del márqueting viral (que ens serveix per publicitat!). A més, acaba amb un divertit vídeo d’un grup de pressos ballant Thriller, de Michael Jackson:

 

Podcàsting -> Videoblog

Els videoblogs han sorgit de l’evolució dels podcasts, que són arxius de so que es distribueixen a travès dels RSS mitjançant internet o dispositius mòbils com PDAs, telèfons, iPod, etc.

Ara, els videoblogs ofereixen el podcàsting, però en aquest cas són arxius de vídeo els que es distribueixen mitjançant la sindicació de continguts.

Això és importat perquè ara ja no ens hem d’estar fixos en un lloc (davant l’ordinador, per exemple) per consumir aquests continguts; sinó que ara els podem veure mentre anem en el metro, fem cues o esperem que ens portin el dinar. A més, els podem consumir quan vulguem, i no hem d’estar pendent d’un horari establert, com passa a la televisió convencional.

   

Aquí us deixo alguns dels videoblogs que vam veure a classe i que oferien aquest servei: hombrelobo i TV3minuts.

 

Videoblogging, by Joan Planas

El videoblog (o vlog) és un weblog caracteritzat per les seves entrades, on l’element principal ja no és el text sinó el vídeo; tot i que també pot icloure text, imatges o altres elements.

El concepte original de vlog ha anat variant en els última anys, gràcies a l’avenç tecnològic, com el pas dels 56k a l’ADSL, que ens ha permès publicar i visualitzar videos de major qualitat i duració en menys temps.

Això és una de les coses que vam aprendre durant la classe/conferència d’en Joan Planas. També ens va parlar d’altres temes relacionats, com l’alfabet de la imatge (plans, color, formes, composició, ritme…), la televisió gratuïta a internet o el vídeo d’alta definició (HD).

A més, ens va ensenyar com pot arribar a influir un vídeo difós per internet, com el cas del robatori de la cadira del President del Govern, J. L. Zapatero:

En Joan Planas en seu blog ha fet una referència de la classe! 

 

WALL·E

Wall·e? Què és Wall·e?

Companys, companyes… Wall·e és el títol de la nova pel·lícula que estàn produïnt Disney i Pixar.

Els creadors de Toy Story, Mounstruos S.A, Bichos o Finding Nemo ens presenten a Wall·E, l’últim mini-robot de la Terra a l’any 2700. Està programat per netejar el planeta de la contaminació, ja que està cobert de brossa. Els habitants de la Terra la van abandonar, deixant a milions d’aquests robots per netejar-la i transformar-lo altra vegada en un planeta habitable.

Wall·E té una mascota, una “cucaracha” anomenada Spot.

El petit robot netejarà la Terra durant 700 anys, fins a trobar la raó de la seva existència…

Estic ansiós per poder veure aquesta nove pel”lícila de Pixar i Disney, que segur tindrà tant d’èxit com totes les anteriors!

Descobreix Wall·E

 

The Next Generation!

Aprofitant que tenim tema lliure a la primera meitat de la setmana, avui parlaré sobre un tema interessant, com a mínim per mi…

Es tracta de la nova generació de videoconsoles, que ens porten nous gràfics, noves aventures i noves experiències.

Wii

La consola de Nintendo, disponible a europa des del 8 de desembre del 2006, és successora de la desaparescuda GameCube.

La principal característica de la Wii és la funcionalitat del seu mando, el Wii Remote, que disposa de sensor de moviment, que ens permet una nova expèriencia a l’hora de jugar, fent-nos més partíceps en allò que veiem.

A més, ofereix altres serveis, com la connexió Wi-Fi 24 hores, l’accés gratuït a internet, la possibolitat de crear-nos un personatge (Mii), concursos, notícies, el temps, etc. utilitzant un navegador en forma de canals.

Els seus jocs, la majoria, estàn destinats a jugadors ocasionals i per la família.

Xbox 360

Aquesta és la successora de la X-Box original, desenvolupada per Microsoft. És la més antiga de la Nova Generació, ja que es va possar a la venda a Europa el 2 de desembre de 2005.

Les característiques més importants són, per una banda l’entrada a la nova generació, amb més potència i amb uns gràfics gairebé perfectes. Per altra banda, disposa d’un sistema de connexió a Xbox Live, la xarxa de Xbox, on es poden descarregar demos o tràilers, i comprar pel·lícules o jocs, entre d’altres coses. A més, es pot complementar amb el reproductor HD-DVD de Microsoft.

Poseeix un àmpli catàleg de jocs, i de molt bona qualitat.

Play Station 3

  

L’última de les consoles de nova generació (A Europa des del 23 de març del 2007), és de Sony i succeeix a la coneguda (i encara en actiu) Play Station 2.

A part dels seus gràfics i la seva potència, és caracteritza pel seu reproductor integrat de Blu-ray. També té connexió Wi-Fi, el seu comandament és capaç de detectar el moviment, disposa de xarxa pròpia, la PSNetwork (semblant a Xbox Live).

El seu catàleg de jocs és molt variat, i està en augment.

Per a més informacio visiteu:

Web oficial Wii

Web oficial Xbox

Web Oficial PS3

Guerra de formats: R.I.P. al DVD i La guerra de formats també es present en les videoconsoles.

 

Google, the biggest

Google… et sona? Pregunta absurda! Tothom coneix Google!

I és normal que tothom conegui Google ja que qui més qui menys ha utilitzat i/o utilitza alguns dels moltíssims serveix que ofereix.

La història va començar al 1995, quan dos estudiant de la universitat de Stanford, Sergey Brin i Larry Page, creen un algoritme per la cerca de dades, i l’anomenen “PageRank“. Al 1996, comencen a desenvolupar un cercador, BackRub, que al 1997 passarà a dir-se Google (l’anomenen així pel semblant amb el terme ”googol” que en anglés es refereix a la xifra 10 elevat a 100) i ja tindrà el seu domini web: google.com

Al 1998 decideixen muntar la seva pròpia empresa, “Google inc.” i al 1999, amb 8 treballadors a la comanyía, signen el seu primer contracte comercial  amb RedHat i segueixen amb la campanya del boca-orella.

El producte principal de Google és el seu potent cercador, però actualment ofereix molts altres serveis de gran utilitat també: Gmail, Google Earth, Picassa, Blogger…

Aquí trobareu el llistat sencer i l’accés als dominis individuals; i aquí, una interessant web sobre notícies de Google i els seus serveis. 

 

Què caracteritza el Web 2.0?

El concepte Web 2.0 va significar una evolució del web que suposa una nova reconfiguració a la disposició de recursos, la interacció entre els usuaris i la formació de xarxes socials.

Sabent això, quines són les característiques principals del Web 2.0?

1. Permet utilitzar tot tipus de software (moltes vegades gratuït) sense necessitat de descàrregues ni intal·lacions al nostre ordinador.
2. Permet la col·laboració en línea dels usuaris utilitzant recursos de publicació i comunicació d’informació conjunta.
3. Noves formes d’organització de la informació: cercadors (Google, Yahoo Search, Microsoft live…), bases de dades temàtiques, recursos de publicació…
4. Entre els usuaris s’han establert comunitats virtuals que permeten intercanvis de tot tipus d’informació i es creen noves xarxes de col·laboració.
5. Els productes del Web 2.0 es converteixen en serveis ja que tota pàgina web té un objectiu, ja sigui comunicar, cercar, intercanviar informació, integrar una comunitat…
6. El Web 2.0 no és un desenvolupament tecnològic innovador, sino una reorganització i nova concepció d’allò que hi havia internet i del que s’està construïnt.
7. Els espais web dissenyats amb 2.0 es basen en la usabilitat i en la idea de tenir a l’abast un gran nombre de recursos. Així es produeis una convergència de mitjans.

Però no hi ha res de negatiu al Web 2.0?

La principar característica negativa del Web 2.0 és la falta d’estratègies de seguretat informàtica.

L’intercanvi constant d’informació i la carència d’un sistema de seguretat adequat ha provocat el robatori de dades i d’identitat, generant pèrdues económiques i propagació de virus.

 

Cosetes útils!

Aprofitant que estem a la setmana del Web 2.0, us deixo un link per accedir a un espai “creat per compartir informació sobre eines informàtiques Web 2.0.”

El que trobareu en aquesta web és informació sobre un ampli conjunt d’eines que us en serviràn d’ajut en funció de les vostres necessitats. 

Voleu apendre un idioma on-line? Aquí trobareu eines per aconseguir-ho… Voleu insertar un chat al vostre blog? Entreu… Voleu disenyar pósters? Busqueu…

A més, aquest web també te un fòrum per poder comentar les eines i afegint algunes més.

Tot això i molt més ho podreu trobar a Repositorio Web 2.0

Espero que us serveixi d’alguna cosa!

 

World Wide Web

Coneguda popularment com el WEB, la World Wide Web és un sistema es un sistema de documents amb hipertext enllaçat, que és accessible a través de Internet.

Mitjançant un navegador web (Internet Explorer, Mozilla Firefox, Opera…), l’usuari pot visitar pàgines web d’arreu del món, que poden contenir text, imatge, video o d’altres continguts multimèdia, i navegar a través d’aquestes a partir d’hipervincles.

El web va néixer al CERN (Organització Europea per la Investigació Nuclear) al voltant de l’any 1990 de la mà de Tim Berners-Lee i Robert Cailliau; i des d’aleshores no ha parat de crèixer.

L’any 2004, O’Reilly Media va començar a utilitzar el terme WEB 2.0 per referir-se a la segona generació de la World Wide Web, que es basa en les comunitats d’usuaris i una extensa i variada gamma de serveis com els blogs, els wikis, les xarxes socials, etc.; que fomenten la col·laboració i l’intercanvi àgil d’informació entre els usuaris.