Com va dir la Cristina Cullell a classe, existeixen exemples de convergéncia entre l’audiovisual i les telecomunicacions i que es donen a les noves formes de televisió que utilitzen xarxes de telefonia i d’internet per la perestació de serveis audiovisuals.
Per una banda, s’està desenvolupant i guanyant adeptes la televisió per mòbil, és a dir, la que es reprodueix a aparells mòbils (telèfons, PDA’s, iPods…)
Hi han tres maneres de veure televisiò al mòbil:
-
Download: Descàrrega de continguts de la xarxa.
- Unicast (one to one): 3G (UMTS) o iPod video (vídeo asincrònic).
- Broadcast (one to many): Utilitza freqüències de televisió digital (DVB-H).
Aquest tipus de telévisió ja es consumeix arreu del món:
- Àsia: > 15.000.000
- Europa:
-
França:500.000
-
Itàlia: 850.000
-
I els moments preferits pel consum de telefonía mòbil són mentre vietjem en transport públic, quan estem esperant (al metge pe exemple), o a casa mateix.
A més ja apareixen continguts específics per a aquest tipus de televisió, com series, per exemple, els anomenats Mobisodes (que tenen en compte la mida de la pantalla, la durada del contingut i la personalització).
D’altra banda, el segon tipus és la televisió per internet, que transmet els continguts audiovisuals per la xarxa d’internet.
Aquí tenim dues maneres de condumir-la:
-
Web TV (stream o flash -> http://)
-
TV per internet (ex: Imagenio, Jazztelia, Orange TV)
Aquest tipus de televisió està condicionada tant per la capacitat de la línia, com per l’estructura de la xarxa, i també per la qualitat del servei.
